Quantes vegades has de veure una paraula per aprendre-la?

La recerca diu que unes 10 trobades donen una bona base, i algunes paraules en necessiten més de 20. Per què el nombre varia i com fer que cada trobada compti.

Una figura de plastilina dibuixa asseguda al llindar d'una porta mentre un amic es recolza al marc d'un petit taller d'art.

En poques paraules: no hi ha cap número màgic, però la recerca dona un interval útil. Quan aprens paraules llegint, unes 10 trobades és el punt a partir del qual és probable aprendre-les: en un estudi, els lectors van reconèixer el significat del 84 per cent de les paraules que havien trobat 10 vegades o més. Per sota d'unes vuit trobades, la majoria de paraules noves s'obliden en pocs mesos, i algunes paraules s'escapen fins i tot després de 20. Com trobes una paraula compta tant com quantes vegades: espaia les trobades, veu la paraula en frases diferents i intenta recordar-la, no només rellegir-la.

La resposta curta: unes 10, i de vegades moltes més

Si vols recordar un sol número, que sigui el 10. En diversos estudis amb aprenents que troben paraules noves mentre llegeixen, alguna cosa canvia al voltant de les deu trobades: les paraules vistes tan sovint tenen moltes més probabilitats de ser enteses, reconegudes i recordades que les paraules vistes només unes quantes vegades.

Però el «10» ve amb tres matisos honestos:

  • Depèn de què vol dir «aprendre». Reconèixer el significat d'una paraula quan la veus és el primer pas. Recordar-la tu mateix, escriure-la i fer-la servir bé en una frase arriben després i necessiten més trobades.
  • Algunes paraules són més difícils que d'altres. Fins i tot després de 20 trobades, algunes paraules no s'enganxen.
  • No totes les trobades són iguals. Una paraula que trobes un cop al dia durant deu dies no és el mateix que una paraula que trobes deu vegades en una tarda.

Per això a internet trobaràs respostes que van de 6 a 20 i més. No es contradiuen. Mesuren coses diferents.

Què han trobat els estudis

Els investigadors solen estudiar-ho donant als aprenents un text on certes paraules desconegudes apareixen un nombre fix de vegades, i després avaluant què n'han après. Aquestes són les troballes principals, de les més controlades a les més realistes.

Webb (2007): 1, 3, 7 i 10 trobades. Stuart Webb va fer llegir a 121 estudiants japonesos d'anglès contextos breus en què les paraules noves apareixien 1, 3, 7 o 10 vegades, i després els va passar deu proves diferents: ortografia, significat, gramàtica, associacions de paraules i més. Cada augment en el nombre de trobades va millorar com a mínim un tipus de coneixement. La seva conclusió: deu trobades en context poden aportar guanys considerables, però el coneixement complet d'una paraula pot requerir-ne més de deu.

Rott (1999): fins i tot dues trobades compten. Susanne Rott va fer que aprenents de nivell intermedi trobessin paraules desconegudes dues, quatre o sis vegades mentre llegien. Només dues trobades ja van marcar una diferència mesurable, dues i quatre van donar resultats similars, i sis en van donar significativament més. Així doncs, l'aprenentatge comença aviat; el que passa és que no acaba aviat.

Pellicer-Sánchez i Schmitt (2010): una novel·la de veritat. Vint aprenents espanyols d'anglès de nivell avançat van llegir Things Fall Apart, una novel·la sense adaptar que inclou 34 paraules en igbo que no podien conèixer. De les paraules trobades 10 vegades o més, en van reconèixer el significat del 84 per cent i van poder recordar-ne el significat del 55 per cent. De les paraules trobades 8 vegades o menys, aquestes xifres van ser del 36 i el 7 per cent. Els autors van trobar la línia divisòria més clara entre la franja de 5 a 8 trobades i la de 10 o més.

Pigada i Schmitt (2006): un aprenent, un mes de lectura. En un estudi de cas, un aprenent de francès va llegir quatre lectures graduades en un mes i va ser entrevistat sobre 133 paraules objectiu. El seu coneixement del 65 per cent d'elles va millorar d'alguna manera. L'ortografia va millorar fins i tot després de poques trobades, però el significat va trigar més: no hi havia cap punt en què el significat estigués garantit, tot i que l'aprenentatge augmentava notablement a partir d'unes 10 trobades. Algunes paraules, com essayer (intentar), encara no s'havien après després de 10 trobades o més, i le radeau (rai) ni tan sols després de 20.

Waring i Takaki (2003): què queda tres mesos després. Quinze aprenents japonesos de nivell intermedi o superior van llegir una lectura graduada en què 25 paraules objectiu apareixien entre una i 15 o 18 vegades. Tres mesos després, de mitjana, recordaven el significat de només una de les 25 paraules, i de cap de les paraules que havien trobat menys de vuit vegades.

Fins a quin punt n'estem segurs? Força segurs de la direcció, menys del número exacte. Una metaanàlisi (un estudi que agrupa els resultats de molts estudis) d'Uchihara, Webb i Yanagisawa (2019) va combinar 26 estudis amb 1.918 aprenents i va trobar una relació de mida mitjana entre el nombre de trobades i l'aprenentatge. La força d'aquesta relació variava segons l'aprenent (l'edat, quantes paraules ja coneixia), segons com es trobaven les paraules (espaiament, imatges, la implicació dels aprenents) i segons com se'ls avaluava. Més trobades ajuden, de manera fiable. Quantes en necessites depèn de tot això.

Per què la resposta va de 6 a 20

Si llegeixes cinc articles sobre aquesta pregunta, potser trobaràs cinc números. Aquí tens el perquè.

Reconèixer és més fàcil que recordar. Triar el significat correcte d'una llista (reconeixement) és molt més fàcil que produir la paraula o el seu significat de memòria (record). En l'estudi de la novel·la, després de 10 trobades o més, els aprenents reconeixien el 84 per cent dels significats però només en recordaven el 55 per cent. Per tant, un estudi que avalua el reconeixement suggerirà menys trobades que un que avalua el record o l'ús.

Avaluat avui o d'aquí a tres mesos? Molts estudis avaluen els aprenents just després de llegir. Waring i Takaki van tornar a avaluar-los al cap de tres mesos, i en quedava molt poc. Una paraula que sabies ahir no és una paraula que hagis après.

Les paraules són diferents. Una paraula que s'assembla a una de la teva llengua, que anomena una cosa concreta o que és important per a la història és més fàcil. Un verb curt i freqüent amb molts significats pot ser sorprenentment esmunyedís, com mostra l'essayer de Pigada i Schmitt.

Els aprenents són diferents. La metaanàlisi de 2019 va trobar que tant l'edat dels aprenents com el nombre de paraules que ja coneixien canviaven quant ajudava la repetició. El mateix nombre de trobades no fa el mateix efecte a tothom.

Només llegir és lent. Una metaanàlisi de 2023 de Webb, Uchihara i Yanagisawa va agrupar 24 estudis amb 2.771 participants que aprenien paraules només llegint, escoltant o mirant. De mitjana, els aprenents van adquirir entre el 9 i el 18 per cent de les paraules objectiu a la primera prova, i en proves posteriors els autors estimen menys del 20 per cent. L'estudi deliberat (targetes, exercicis) funciona millor: els autors citen una metaanàlisi anterior en què els aprenents van retenir el 39,4 per cent. Llegir et dona volum; el repàs deliberat fa que les paraules importants s'enganxin.

Què fa que una trobada compti

Deu trobades és una guia aproximada. Deu bones trobades és una guia millor. La recerca apunta a tres coses que fan que cadascuna valgui més.

1. Espaia les trobades

Trobar una paraula deu vegades d'una sola tirada és menys útil que trobar-la deu dies diferents. A la metaanàlisi de 2023, l'aprenentatge a partir de l'input era més gran quan les trobades es repartien en diverses sessions que quan passaven totes en una, i la diferència creixia en les proves diferides (una mida de l'efecte d'1,71 per a l'aprenentatge espaiat contra 0,58 per a l'aprenentatge concentrat).

El mateix passa amb les targetes. Nate Kornell (2009) va fer que uns aprenents estudiessin parelles de paraules en una pila gran (de manera que cada targeta tornava després d'un interval més llarg) o en diverses piles petites (intervals més curts). La pila gran va guanyar per al 90 per cent dels participants. Tot i això, després de la primera sessió, el 72 per cent creia que les piles petites havien funcionat millor. Espaiar sembla més difícil, i precisament per això funciona. El nostre article sobre la repetició espaiada ho explica amb més detall.

2. Intenta recordar, no et limitis a rellegir

Veure una paraula és un tipus de trobada. Treure-la de la memòria n'és un de més potent. Tatsuya Nakata (2017) va fer que 98 aprenents japonesos estudiessin 16 paraules angleses, i cadascuna es recuperava de memòria una, tres, cinc o set vegades en una sola sessió. Cinc i set recuperacions van donar puntuacions clarament millors que una o tres, fins i tot setmanes després. Però hi ha un matís: per minut invertit, una sola recuperació era la més eficient. Així doncs, el record repetit compensa, però repartir aquests records en diversos dies és millor que acumular-los en una sola sessió.

3. Troba la paraula en frases diferents

Cada trobada en una frase nova t'ensenya alguna cosa més: un altre significat, una paraula amb què sovint va, com es comporta gramaticalment. Per això l'estudi de la novel·la comptava per separat l'ortografia, la categoria gramatical i el significat: cadascun creix al seu ritme.

Behind the counter there is a letter and a small key.

Lucy puts the key in her pocket.

At night, the key does not open the bookshop door.

Tres trobades amb una sola paraula, key (clau), en tres capítols d'una història breu en anglès de nivell A2. Cada frase la mostra fent una cosa diferent.

Quanta lectura és això?

Si l'objectiu són unes 12 trobades per paraula, quant has de llegir per aconseguir-les? Paul Nation (2014) ho va calcular amb grans col·leccions de textos en anglès, prenent 12 trobades com a objectiu «moderadament segur».

Les seves estimacions: per trobar unes 12 vegades les paraules de les 2.000 famílies de paraules més freqüents, cal llegir unes 200.000 paraules. Per a les 9.000 més freqüents, uns 3 milions, és a dir, aproximadament entre dues i vint-i-cinc novel·les segons el teu nivell. (Una família de paraules és una paraula amb les seves formes, com read, reads, reading, reader.)

Sembla molt, però Nation ho converteix en temps. Llegint 150 paraules per minut, cinc dies a la setmana, aprendre el tercer miler de paraules porta uns 10 minuts al dia; el cinquè miler, uns 33 minuts al dia. El truc és que el text ha de ser del nivell adequat, perquè aquestes paraules siguin les poques desconegudes de la pàgina. Aquest és l'argument per llegir molt text fàcil, que expliquem a com aprendre un idioma llegint.

Un pla pràctic per a les teves 100 paraules següents

Pots fer servir tot això avui mateix, amb app o sense.

  1. Llegeix cada dia a un nivell còmode. Tria textos on coneguis gairebé totes les paraules, perquè les noves destaquin i les puguis deduir pel context. El volum és el que fa tornar les paraules.
  2. Queda't en un tema o una sèrie durant un temps. Una sèrie de llibres o d'històries reutilitza els mateixos personatges, llocs i vocabulari, de manera que les mateixes paraules tornen soles.
  3. Desa les paraules que apareixen dues vegades. Una paraula que apareix per segona o tercera vegada probablement val la pena aprendre-la. Apunta-la amb la frase on l'has trobada.
  4. Repassa recordant, no rellegint. Tapa el significat i intenta recordar-lo, o mira el significat i intenta produir la paraula. Equivocar-te i després comprovar-ho també ajuda.
  5. Espaia els repassos. Repassa una paraula nova l'endemà, després uns dies més tard, i després al cap d'una o dues setmanes. Les sessions curtes i espaiades superen una de llarga.
  6. Fes servir la paraula un cop. Escriu-la en una frase sobre el teu dia o digues-la en veu alta. Fer servir una paraula és un altre tipus de trobada, i et mostra si de debò la saps.
  7. No pateixis per les paraules tossudes. Si una paraula encara no s'enganxa després de moltes trobades, és normal. Continua llegint; ja tornarà.

On encaixa Franzie

Hem creat Franzie perquè les trobades se sumin sense esforç extra. Escriu històries en l'idioma que aprens i al teu nivell, i les històries continuen capítol rere capítol, de manera que tornen els mateixos personatges i les mateixes paraules. Toca qualsevol paraula per veure'n el significat i la gramàtica i sentir-la, i després desa-la.

La fitxa de paraula de Franzie per a la paraula anglesa arrive: un verb que vol dir arribar, que pots desar i escoltar.
Toca una paraula que ja has trobat abans, comprova què vol dir i desa-la per repassar-la.

Les paraules desades tornen als teus repassos de vocabulari, on veus el significat i recordes la paraula, a intervals cada cop més llargs. També tornen a les teves històries següents quan hi encaixen, de manera que les tornes a trobar en una frase nova, no només en una targeta. Això és espaiament, record i context variat, en una sola rutina.

De tota manera, no et cal cap app per fer-ho. Una pila de lectures graduades, una llibreta i uns quants minuts de repàs cada dia segueixen els mateixos principis.

Preguntes freqüents

Quantes vegades has de veure una paraula per recordar-la?

La recerca suggereix unes 10 trobades llegint per tenir una bona probabilitat de reconèixer-ne el significat, i més per recordar-la i fer-la servir. En un estudi, les paraules trobades menys de vuit vegades no es recordaven tres mesos després.

És certa la regla de les «7 vegades»?

Cap estudi demostra que set sigui un número fix. Algunes paraules s'aprenen amb menys trobades, i d'altres en necessiten més de 20. El que importa és quant d'espaiades estan les trobades i si intentes recordar la paraula.

Quantes paraules noves puc aprendre al dia?

Depèn del temps que tinguis per repassar. Cada paraula nova necessita diverses trobades espaiades durant les setmanes següents, així que un nombre més petit que de debò repassis és millor que una llista llarga que veus un cop.

N'hi ha prou amb llegir per aprendre vocabulari?

Llegir fa créixer el vocabulari de manera constant, però lenta: en els estudis, els aprenents adquireixen menys del 20 per cent de les paraules noves només llegint o escoltant. Si hi afegeixes un repàs deliberat de les paraules més útils, se te n'enganxen moltes més.

Fonts

  • Kornell, N. (2009). Optimising learning using flashcards: Spacing is more effective than cramming. Applied Cognitive Psychology, 23(9), 1297 to
    1. https://doi.org/10.1002/acp.1537
  • Nakata, T. (2017). Does repeated practice make perfect? The effects of within-session repeated retrieval on second language vocabulary learning. Studies in Second Language Acquisition, 39(4), 653 to 679. https://doi.org/10.1017/S0272263116000280
  • Nation, I. S. P. (2014). How much input do you need to learn the most frequent 9,000 words? Reading in a Foreign Language, 26(2), 1 to 16. https://doi.org/10.64152/10125/66881
  • Pellicer-Sánchez, A., & Schmitt, N. (2010). Incidental vocabulary acquisition from an authentic novel: Do Things Fall Apart? Reading in a Foreign Language, 22(1), 31 to 55. https://doi.org/10.64152/10125/66652
  • Pigada, M., & Schmitt, N. (2006). Vocabulary acquisition from extensive reading: A case study. Reading in a Foreign Language, 18(1), 1 to 28. https://doi.org/10.64152/10125/66611
  • Rott, S. (1999). The effect of exposure frequency on intermediate language learners' incidental vocabulary acquisition and retention through reading. Studies in Second Language Acquisition, 21(4), 589 to 619. https://doi.org/10.1017/S0272263199004039
  • Uchihara, T., Webb, S., & Yanagisawa, A. (2019). The effects of repetition on incidental vocabulary learning: A meta-analysis of correlational studies. Language Learning, 69(3), 559 to 599. https://doi.org/10.1111/lang.12343
  • Waring, R., & Takaki, M. (2003). At what rate do learners learn and retain new vocabulary from reading a graded reader? Reading in a Foreign Language, 15(2), 130 to 163. https://doi.org/10.64152/10125/66776
  • Webb, S. (2007). The effects of repetition on vocabulary knowledge. Applied Linguistics, 28(1), 46 to 65. https://doi.org/10.1093/applin/aml048
  • Webb, S., Uchihara, T., & Yanagisawa, A. (2023). How effective is second language incidental vocabulary learning? A meta-analysis. Language Teaching, 56(2), 161 to 180. https://doi.org/10.1017/S0261444822000507

Com investiguem