Quant es triga a aprendre francès? Què diu la recerca
Unes 600 hores de classe per a diplomàtics a temps complet, i més per a la majoria. Què diuen les xifres de l'FSI del francès, per què l'oïda va lenta i què ajuda.

En poques paraules: a la taula que el Foreign Service Institute dels Estats Units va publicar el 2001, el francès és un dels idiomes més fàcils per als parlants d'anglès: de 23 a 24 setmanes, o 575 a 600 hores de classe, per arribar a un nivell professional. Aquells alumnes estudien a temps complet, hi afegeixen hores de deures cada dia i són triats per la seva facilitat per als idiomes. Comptant els deures, calcula unes 950 hores de feina concentrada per a un nivell alt: uns cinc anys a 30 minuts al dia, una mica més d'un a dues hores al dia. La lectura sol ser el que avança més de pressa. La comprensió oral i la pronunciació són la part lenta, i necessiten pràctica pròpia.
La resposta curta, i per què veus xifres diferents
Si busques aquesta pregunta, trobaràs xifres molt segures («sis mesos!») al costat de molts «depèn». La xifra més coneguda ve del Foreign Service Institute (FSI), l'escola que forma els diplomàtics dels Estats Units, i val la pena llegir-la amb atenció.
Dos dels seus professionals, Frederick Jackson i Marsha Kaplan, van publicar el 2001 el que l'escola espera dels seus alumnes. A la seva taula, el francès és a la Categoria I, els idiomes «molt emparentats amb l'anglès», juntament amb l'alemany, l'italià, el portuguès, el romanès, l'espanyol, el suec, el neerlandès, el noruec i l'afrikaans. Per a aquests idiomes, l'FSI espera que els alumnes assoleixin el seu objectiu en 23 a 24 setmanes, o 575 a 600 hores de classe. Els idiomes de la Categoria II, com el rus, el grec o el turc, requereixen 44 setmanes, i els de la Categoria III (l'àrab, el xinès, el japonès i el coreà), 88 setmanes.
Són bones notícies per al francès. Però tres detalls canvien el que vol dir la xifra:
- L'objectiu és alt. L'FSI apunta a una «competència professional general» a l'hora de parlar i de llegir, inclosa la comprensió oral en una conversa. Jackson i Kaplan diuen que equival més o menys a «superior» a l'escala de l'American Council on the Teaching of Foreign Languages (ACTFL), el capdamunt de l'escala que fan servir la majoria d'escoles dels Estats Units.
- Les hores només són hores de classe. Segons l'FSI, aprendre de pressa demana com a mínim quatre hores de classe al dia, cinc dies a la setmana, més tres hores o més al dia d'estudi pel teu compte.
- Els alumnes no són els habituals. La taula dona per fet un parlant nadiu d'anglès amb una «aptitud molt bona o superior» per aprendre idiomes a l'aula, i afegeix que els alumnes menys dotats solen trigar més. Els alumnes de l'FSI són adults (la seva edat mitjana era de 41 anys) que ja sabien, de mitjana, 2,3 idiomes més.
Així doncs, 600 hores no és el que es triga a aprendre francès. És el que hi triguen alumnes amb talent i experiència estudiant a temps complet, sense comptar-hi els deures.
El francès és més fàcil que l'espanyol?
Molta gent dona per fet que l'espanyol és l'idioma més fàcil per als parlants d'anglès. Els registres de l'FSI suggereixen que amb el francès és com a mínim igual de fàcil arribar a un nivell determinat.
Els economistes Barry Chiswick i Paul Miller (2005) van fer servir les puntuacions de l'FSI d'estatunidencs angloparlants de capacitat mitjana, mesurades després de 24 setmanes de formació, per construir una escala de com n'és, de difícil, aprendre cada idioma. En aquesta escala, 1,00 és el més difícil (el japonès) i 3,00 els més fàcils (l'afrikaans, el noruec, el romanès i el suec).
El francès va obtenir un 2,50, el mateix que l'italià i el portuguès. L'espanyol i l'alemany van obtenir un 2,25, i el neerlandès un 2,75. Dit d'una altra manera, després de les mateixes 24 setmanes, els alumnes mitjans de francès van puntuar una mica més alt que els d'espanyol.
Hi ha un motiu pel qual els parlants d'anglès surten amb avantatge. Després de la conquesta normanda, l'anglès va manllevar moltíssimes paraules franceses, i per això una pàgina en francès és plena de paraules que es poden endevinar: la question (la pregunta), possible (possible), le restaurant (el restaurant), important (important), la nation (la nació). Per això llegir sovint sembla fàcil des del principi. El que la pàgina no et diu és com sonen aquestes paraules, i és aquí on se'n va el temps.
Fins a quin punt n'estem segurs? Les xifres de l'FSI són registres reals de dècades d'ensenyament, cosa rara i valuosa. Però descriuen un grup concret d'alumnes en un tipus concret de programa, i l'escala és poc precisa. Fes-les servir per comparar idiomes, no com una promesa sobre els teus propis terminis.
Fent números amb un horari normal
Les xifres de l'FSI es poden convertir en una estimació personal aproximada, sempre que recordis a qui descriuen. Al llarg de 24 setmanes, tres hores diàries d'estudi pel teu compte, cinc dies a la setmana, sumen unes 360 hores a les 575 a 600 hores de classe. Això fa unes 950 hores de feina concentrada per arribar a un nivell professional en condicions ideals.
| Estudi diari, cada dia | Temps fins a unes 950 hores |
|---|---|
| 30 minuts | uns 5 anys i 2 mesos |
| 1 hora | uns 2 anys i 7 mesos |
| 2 hores | aproximadament 1 any i 4 mesos |
Dos ajustos honestos:
- La majoria no som alumnes de l'FSI. Sense una aptitud triada amb lupa, sense una classe de sis alumnes amb un professor format. Compta que en necessitaràs més, no menys.
- La majoria no necessitem l'objectiu de l'FSI. Demanar en un cafè, fer petita conversa, viatjar i llegir llibres fàcils arriba molt abans que les reunions professionals. Si aquest és el teu objectiu, n'hi ha prou amb una part d'aquestes hores.
Jackson i Kaplan hi afegeixen un avís per a qui esperi encabir-ho tot en unes quantes setmanes. Segons la seva experiència, el temps que un principiant necessita per arribar a una competència professional «no es pot escurçar de manera apreciable». L'FSI ho va provar, i no va funcionar.
Nivells i exàmens: DELF, DALF i el MECR
«Quant de temps» només té sentit quan dius «per fer què». A Europa, els nivells es descriuen amb el MECR (Marc europeu comú de referència per a les llengües): A1 i A2 per a usuaris bàsics, B1 i B2 per a usuaris independents, C1 i C2 per a usuaris competents.
Els exàmens oficials de francès de França segueixen aquests nivells. El DELF cobreix de l'A1 al B2 i el DALF, el C1 i el C2. Les universitats, les empreses i les sol·licituds de residència sovint demanen un certificat d'un nivell concret.
També veuràs estimacions d'hores per a cada nivell, d'escoles i proveïdors de cursos. Rarament coincideixen, perquè descriuen cursos diferents, amb alumnes diferents i quantitats de deures diferents. No hem trobat cap recerca que fixi les hores per nivell en francès, així que fes servir aquestes taules com una guia aproximada, i espera't que els graons s'allarguin a mesura que puges.
La part lenta: sentir i parlar el francès
Molts alumnes de francès ho expliquen igual: «El sé llegir, però no entenc la gent quan parla». La recerca ajuda a entendre per què.
Les paraules s'encadenen
En el francès parlat, les paraules no s'acaben on s'acaben a la pàgina. Una consonant final que normalment és muda es pot pronunciar i enganxar-se a la paraula següent quan aquesta comença per vocal. Això s'anomena liaison (enllaç): les amis (els amics) sona com «le-za-mí», i vous avez (teniu) com «vu-za-vé». El resultat és que les síl·labes que sents no coincideixen amb les paraules que coneixes.
Annie Tremblay (2011) va fer servir el seguiment ocular per estudiar com parlants nadius d'anglès de tres nivells de francès reconeixien paraules en un enregistrament, incloses paraules sentides després d'una consonant d'enllaç. Els alumnes reconeixien aquestes paraules sense gaires problemes, però ho feien d'una manera diferent dels oients nadius: aplicaven una regla general en lloc de conèixer cada paraula. El missatge encoratjador: els parlants d'anglès poden aprendre a dividir correctament el francès parlat. Cal practicar l'escolta, no només llegir.
Sons que l'anglès no té
El francès té vocals que l'anglès no té. La més coneguda és la u de tu (tu), que sona diferent de l'ou de tout (tot). Si les confons, canvia la paraula: dessus vol dir a sobre, dessous a sota.
Erika Levy (2009) va avaluar 39 parlants d'anglès americà en tres grups de 13: sense gens de francès, amb dos a quatre anys de classes de francès, i amb anys de classes més com a mínim un any vivint en un país francòfon. En una sèrie de parells de vocals franceses, el grup de les classes va fer gairebé tants errors com el grup sense francès (un 11 i un 13 per cent). El grup d'immersió en va fer només un 3 per cent. Però fins i tot ells encara feien un 12 per cent d'errors amb el parell u i ou.
En surten dues lliçons. Estudiar només a classe pot fer poc per la teva oïda, i escoltar molt francès real fa molt. I alguns sons continuen sent difícils durant molt de temps, així que no prenguis una vocal tossuda com un senyal que estàs fracassant.
La pronunciació s'aprèn
La bona notícia és que aquesta part respon a la pràctica. Junkyu Lee, Juhyun Jang i Luke Plonsky (2015) van reunir 86 estudis sobre l'ensenyament de la pronunciació i van trobar un efecte en general gran. Les intervencions que duraven més, i les que donaven retroacció als alumnes, funcionaven millor.
No et cal un accent perfecte. Jackson i Kaplan assenyalen que l'accent nadiu normalment no és un criteri pràctic d'èxit a l'FSI, «encara que la intel·ligibilitat sí que ho és». Procura que t'entenguin fàcilment, no passar per parisenc.
L'escolta també s'aprèn
Larry Vandergrift i Marzieh Tafaghodtari (2010) van seguir 106 alumnes de sis classes de francès com a segona llengua durant un semestre. Un grup escoltava textos mentre el guiaven sobre com escoltar: preveure què sentirien, comprovar les seves hipòtesis i resoldre els problemes. L'altre grup va sentir els mateixos textos el mateix nombre de vegades, sense aquesta guia. El grup guiat entenia millor al final, i els oients més febles del grup van ser els que més hi van guanyar.
Així que «escolta més» és un bon consell, i «escolta amb un pla» encara és millor.
Què et fa avançar més de pressa
Temps i intensitat
Jackson i Kaplan escriuen que el temps dedicat a la tasca i la intensitat de l'experiència d'aprenentatge «semblen crucials», i que l'experiència de l'FSI mostra «de manera inequívoca» que el temps que es passa llegint, escoltant i interactuant en l'idioma està molt relacionat amb com de bé el saben fer servir els alumnes. Un curs d'estiu o un mes de vespres extra et fan avançar més que les mateixes hores repartides a petites dosis.
Espaiar els repassos
La intensitat no és el mateix que estudiar a l'última. Su Kyung Kim i Stuart Webb (2022) van reunir 48 experiments amb 3.411 participants i van veure que la pràctica espaiada tenia un efecte de mitjà a gran en l'aprenentatge de segones llengües, i que els intervals més llargs entre sessions funcionaven millor en les proves diferides. Estudia molt quan puguis, però torna a cada paraula i a cada so al llarg de dies i setmanes. T'expliquem com a la repetició espaiada, i com fer-la servir de debò.
Llegir, amb so
La lectura és on els parlants d'anglès avancen de pressa en francès, i construeix el vocabulari que necessites per entendre la llengua parlada (més informació a com aprendre un idioma llegint). El truc amb el francès és sentir el que llegeixes. Llegir seguint un àudio connecta l'ortografia que reconeixes amb els sons que no coneixes, incloses les lletres mudes i els enllaços.
Un pla realista
- Tria un objectiu que puguis descriure. «Aprovar el DELF B1» o «xerrar amb els meus veïns de Lyon» és millor que «parlar amb fluïdesa».
- Compta hores, no mesos. Un registre senzill converteix «no avanço» en «porto 120 hores», que és honest i motiva.
- Troba un mínim diari que mantindràs. Trenta minuts cada dia sumen més de 180 hores l'any.
- Escolta des del primer dia. No esperis que la lectura vagi bé. Àudios curts al teu nivell, cada dia, entrenen l'oïda mentre encara costa.
- Escolta amb un pla. Abans de posar alguna cosa, endevina què sentiràs. Després, comprova què se t'ha escapat i torna-ho a escoltar.
- Llegeix amb àudio. Segueix el text mentre es llegeix en veu alta, perquè l'ortografia i el so creixin junts.
- Practica els sons difícils expressament. Parells com tu i tout, uns quants minuts cada vegada, amb retroacció si la pots aconseguir.
On encaixa Franzie
Franzie és una manera de fer que aquestes hores siguin més fàcils de mantenir. Escriu històries en francès al teu nivell sobre els temes que tries, i llegeix cada capítol en veu alta, perquè sentis cada línia que llegeixes. Després d'un capítol, unes preguntes d'escolta sobre la història t'entrenen l'oïda amb francès que ja entens per escrit, i un joc de rol breu et permet fer servir el que has sentit. Pots tocar qualsevol paraula per veure'n el significat, desar-la i repassar-la més endavant. És una manera de sumar hores amb constància, no una drecera per saltar-se-les.
Preguntes freqüents
Quant es triga a aprendre francès amb fluïdesa?
Per a un nivell professional, la taula del 2001 del Foreign Service Institute calcula 575 a 600 hores de classe més deures diaris, unes 950 hores en total, amb alumnes molt capaços a temps complet. La majoria d'alumnes en necessiten més, i la majoria no necessiten aquest nivell per fer servir el francès amb comoditat.
El francès és més difícil que l'espanyol per als parlants d'anglès?
Segons els registres de l'FSI, no. En les puntuacions d'alumnes de capacitat mitjana després de 24 setmanes, el francès va treure un 2,50 i l'espanyol un 2,25, en una escala on més alt vol dir més fàcil. Tot i així, a molts alumnes els costa més seguir el francès parlat que l'escrit.
Es pot aprendre francès en 6 mesos?
Els alumnes a temps complet de l'FSI arriben a un nivell professional en 23 a 24 setmanes, amb com a mínim set hores de classe i d'estudi al dia. Amb un horari normal, sis mesos et donen una base per a converses senzilles i lectures fàcils.
Quant es triga a arribar a un B1 o un B2 de francès?
No hi ha cap xifra d'hores basada en la recerca per a cada nivell del MECR, i les estimacions dels proveïdors de cursos varien. Com a orientació, el B2 queda per sota de l'objectiu professional de l'FSI, així que requereix menys que les aproximadament 950 hores de l'FSI, i cada nivell costa més que l'anterior.
Per què costa tant entendre el francès parlat?
Les paraules s'encadenen per la liaison, moltes lletres escrites són mudes i algunes vocals no existeixen en anglès. Els estudis mostren que els alumnes poden aprendre a gestionar totes tres coses, però cal escoltar molt, no només llegir.
Fonts
- Chiswick, B. R., & Miller, P. W. (2005). Linguistic distance: A quantitative measure of the distance between English and other languages. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 26(1), 1 to 11. https://doi.org/10.1080/14790710508668395
- Jackson, F. H., & Kaplan, M. A. (2001). Lessons learned from fifty years of theory and practice in government language teaching. In J. E. Alatis & A.-H. Tan (Eds.), Georgetown University Round Table on Languages and Linguistics 1999 (pp. 71 to 87). Georgetown University Press.
- Kim, S. K., & Webb, S. (2022). The effects of spaced practice on second language learning: A meta-analysis. Language Learning, 72(1), 269 to 319. https://doi.org/10.1111/lang.12479
- Lee, J., Jang, J., & Plonsky, L. (2015). The effectiveness of second language pronunciation instruction: A meta-analysis. Applied Linguistics, 36(3), 345 to 366. https://doi.org/10.1093/applin/amu040
- Levy, E. S. (2009). On the assimilation-discrimination relationship in American English adults' French vowel learning. The Journal of the Acoustical Society of America, 126(5), 2670 to 2682. https://doi.org/10.1121/1.3224715
- Tremblay, A. (2011). Learning to parse liaison-initial words: An eye-tracking study. Bilingualism: Language and Cognition, 14(3), 257 to
- Vandergrift, L., & Tafaghodtari, M. H. (2010). Teaching L2 learners how to listen does make a difference: An empirical study. Language Learning, 60(2), 470 to 497. https://doi.org/10.1111/j.1467-9922.2009.00559.x


