Quant es triga a aprendre espanyol? Què diu la recerca

Unes 600 hores de classe per a diplomàtics que estudien a temps complet, i més per a gairebé tothom. Què volen dir les xifres de l'FSI, per què les estimacions varien i què et fa avançar més de pressa.

Dos viatgers de plastilina amb bosses, drets sobre una badia de color turquesa i un poble de cases de colors en un vessant.

En poques paraules: per a un parlant d'anglès, l'espanyol és un dels idiomes que s'aprenen més de pressa. El Foreign Service Institute dels Estats Units espera que els seus alumnes arribin a un nivell professional en 23 a 24 setmanes, o 575 a 600 hores de classe, però aquests alumnes estudien a temps complet, hi afegeixen hores de deures cada dia i es dona per fet que tenen facilitat per als idiomes. Comptant aquests deures, calcula unes 950 hores de feina concentrada per arribar a un nivell alt. A 30 minuts al dia, això són uns cinc anys; a dues hores al dia, una mica més d'un. Un nivell útil per al dia a dia arriba molt abans.

La resposta curta, i la lletra petita

Si busques aquesta pregunta, trobaràs una xifra una vegada i una altra: unes 600 hores. Ve del Foreign Service Institute (FSI), l'escola que forma els diplomàtics dels Estats Units. Dos dels seus professionals, Frederick Jackson i Marsha Kaplan, van descriure l'experiència de l'escola en un article del 2001. A la seva taula, l'espanyol és a la Categoria I, el grup d'idiomes «molt emparentats amb l'anglès», juntament amb el francès, l'italià, el portuguès, el neerlandès i el suec. Per a aquests idiomes, l'FSI espera que els alumnes assoleixin el seu objectiu en 23 a 24 setmanes, o 575 a 600 hores de classe. Els idiomes més difícils requereixen 44 setmanes (Categoria II) o 88 setmanes (Categoria III, com l'àrab, el xinès, el japonès i el coreà).

Aquesta és la bona notícia. El problema és a la lletra petita, i pesa més que el titular:

  • L'objectiu és alt. L'FSI apunta a una «competència professional general» a l'hora de parlar i de llegir: parlar amb prou precisió per representar el país en actes socials i participar en debats professionals, i llegir gairebé tot un diari. Això va molt més enllà de demanar en un restaurant.
  • Les hores només són hores de classe. Segons l'FSI, aprendre de pressa demana com a mínim quatre hores de classe al dia, cinc dies a la setmana, més tres hores o més al dia d'estudi pel teu compte.
  • Els alumnes no són els habituals. La taula dona per fet un parlant nadiu d'anglès amb una «aptitud molt bona o superior» per aprendre idiomes a l'aula. L'article afegeix que els alumnes menys dotats solen trigar més. Els alumnes de l'FSI són adults (la seva edat mitjana era de 41 anys), i l'alumne mitjà ja sabia 2,3 idiomes més.
  • Les classes són minúscules. Per als principiants en idiomes com l'espanyol, l'FSI limita les classes a sis alumnes.

Així doncs, 600 hores no és el que es triga a aprendre espanyol. És el que hi triguen alumnes amb talent i experiència, en classes minúscules i estudiant a temps complet, sense comptar-hi els deures.

Què mostren de debò les dades de l'FSI sobre l'espanyol

Una segona mirada a les xifres de l'FSI aporta un detall útil. Els economistes Barry Chiswick i Paul Miller (2005) van fer servir les puntuacions de l'FSI d'estatunidencs angloparlants de capacitat mitjana, mesurades després de 24 setmanes de formació, per construir una escala de com n'és, de difícil, cada idioma. En aquesta escala, 1,00 és el més difícil (el japonès) i 3,00 els més fàcils (l'afrikaans, el noruec i el suec).

L'espanyol va obtenir un 2,25. El francès, un 2,50. Dit d'una altra manera, després de les mateixes 24 setmanes, els alumnes mitjans d'espanyol parlaven pitjor que els de les llengües germàniques més fàcils, i una mica pitjor que els de francès. L'espanyol és fàcil comparat amb la majoria d'idiomes, però als registres de l'FSI no era el més fàcil.

Fins a quin punt n'estem segurs? Les xifres de l'FSI són registres reals de dècades d'ensenyament, cosa rara i valuosa. Però descriuen un grup concret d'alumnes en un tipus concret de programa. Fes-les servir com a regle per comparar idiomes, no com una promesa sobre els teus propis terminis.

Què vol dir «aprendre espanyol»: nivells, no una línia d'arribada

«Quant de temps» només té sentit quan dius «per fer què». Al principi, te'n pots sortir amb una cosa com Where is the station? (On és l'estació?). Al nivell que busca l'FSI, pots defensar una opinió en una reunió. Entre una cosa i l'altra hi ha anys.

A Europa, els nivells se solen descriure amb el MECR (Marc europeu comú de referència per a les llengües): A1 i A2 per a usuaris bàsics, B1 i B2 per a usuaris independents, C1 i C2 per a usuaris competents. Cada nivell ve amb descripcions del que la persona «és capaç de fer». Al B2, per exemple, un parlant «pot fer descripcions clares i detallades sobre una àmplia sèrie de temes» relacionats amb el seu camp d'interès.

També veuràs xifres d'hores associades a cada nivell del MECR, i rarament coincideixen entre elles. Hi ha un motiu. Com va assenyalar el lingüista Jan Hulstijn (2007), els nivells del MECR es van construir a partir del criteri de professors d'idiomes i altres experts sobre quines descripcions corresponen a cada nivell, no a partir de dades sobre com progressen els alumnes reals. El marc és una molt bona manera de descriure el que algú sap fer. Mai no va ser un cronòmetre.

Als Estats Units, la vara de mesurar habitual és l'escala ACTFL (de l'American Council on the Teaching of Foreign Languages), que divideix cada nivell principal en subnivells més petits. L'objectiu de l'FSI, assenyalen Jackson i Kaplan, equival més o menys a «Superior» en aquesta escala.

Com es veu amb un horari normal

Aquí és on les xifres fan pensar, i després resulten útils.

El ritme d'una aula

Daniel Isbell, Paula Winke i Susan Gass (2019) van seguir 814 estudiants universitaris que aprenien xinès, francès, espanyol i rus en una gran universitat pública dels Estats Units (374 d'ells, espanyol), i en van avaluar l'expressió oral amb una prova oficial d'ACTFL entre dues i quatre vegades al llarg de dos anys. De mitjana, els alumnes van avançar més o menys un terç de subnivell per semestre. Dit clarament: en un curs universitari normal, pujar un sol esglaó petit de l'escala costava uns tres semestres. Els autors també van veure que l'idioma en si no marcava cap diferència pròpia ni en el nivell inicial ni en el progrés, mentre que l'experiència prèvia i la motivació dels alumnes explicaven al voltant del 43 per cent de les diferències en el punt de partida i el 23 per cent de les diferències en la velocitat de progrés.

Fent números per a l'estudi pel teu compte

Les xifres de l'FSI es poden convertir en una estimació personal aproximada, sempre que recordis a qui descriuen. Al llarg de 24 setmanes, tres hores diàries d'estudi pel teu compte, cinc dies a la setmana, sumen unes 360 hores a les 575 a 600 hores de classe. Això fa unes 950 hores de feina concentrada per arribar a un nivell professional en condicions ideals.

Estudi diari, cada dia Temps fins a unes 950 hores
30 minuts uns 5 anys i 2 mesos
1 hora uns 2 anys i 7 mesos
2 hores aproximadament 1 any i 4 mesos

Dos ajustos honestos:

  1. La majoria no som alumnes de l'FSI. Sense una aptitud triada amb lupa, sense una classe de sis amb un professor format. Compta que en necessitaràs més, no menys.
  2. La majoria no necessitem l'objectiu de l'FSI. Conversar amb comoditat, viatjar, mirar sèries amb subtítols i llegir novel·les fàcils arriba molt abans que els «debats professionals en camps especialitzats». Si aquest és el teu objectiu, n'hi ha prou amb una part d'aquestes hores.

Què et fa avançar més de pressa (i què no)

El temps concentrat guanya al degoteig lent

Això sorprèn molta gent. Raquel Serrano i Carmen Muñoz (2007) van comparar tres cursos d'anglès a la Universitat de Barcelona, cadascun amb les mateixes 110 hores: un repartit en set mesos (quatre hores a la setmana), un altre en tres o quatre mesos (de vuit a deu hores a la setmana) i un altre concentrat en cinc setmanes (25 hores a la setmana). Els alumnes, majoritàriament universitaris de nivell intermedi, van aprendre més quan les mateixes hores es concentraven en un període més curt.

Altres estudis apunten en la mateixa direcció. Al Quebec, Laura Collins i els seus col·legues (1999) van comparar programes intensius d'anglès per a uns 700 infants francòfons de primària i van obtenir millors resultats quan les hores d'anglès es concentraven en la meitat del curs escolar en lloc de repartir-se al llarg de tot el curs. Serrano (2011), amb 152 alumnes d'anglès, va veure que els estudiants de nivell intermedi treien més profit dels cursos intensius, mentre que els avançats no se'n beneficiaven tant. Patsy Lightbown i Nina Spada (2020) van revisar aquest tipus de proves i sostenen que els períodes d'ensenyament intensiu són una de les millors maneres de donar als alumnes més temps útil.

Però espaiar els repassos continua sent important

Pot semblar que això contradiu tot el que has sentit sobre la repetició espaiada. No del tot. Su Kyung Kim i Stuart Webb (2022) van reunir 48 experiments amb 3.411 participants i van veure que la pràctica espaiada tenia un efecte de mitjà a gran en l'aprenentatge de segones llengües, i que els intervals més llargs entre sessions de pràctica funcionaven millor en les proves diferides.

Les dues troballes encaixen així: reparteix en el temps els repassos de paraules i formes concretes, però concentra el teu temps total d'estudi quan puguis. Un mes en què estudies una o dues hores al dia normalment et farà avançar més que aquestes mateixes hores escampades al llarg d'un any.

Un idioma emparentat ajuda, si el domines bé

Si ja parles portuguès, italià o francès, tens un avantatge real. Un estudi enorme amb uns 50.000 adults que aprenien neerlandès, amb 62 llengües maternes diferents (Schepens, van Hout i Jaeger, 2020), va veure que la llengua materna de l'alumne explicava entre el 9 i el 22 per cent de les diferències en la competència oral, i que gairebé el 80 per cent d'aquest efecte es podia explicar per com s'assemblaven les llengües en sons, formes de les paraules i vocabulari. Aquest estudi tracta del neerlandès, però el principi s'hi pot aplicar.

Hi ha una condició. Jackson i Kaplan expliquen que, a l'FSI, conèixer un idioma emparentat només donava un avantatge útil quan l'alumne el parlava a nivell professional o superior. Dos anys de francès a l'escola no t'escurçaran gaire el camí amb l'espanyol.

Volum de lectura

Com més espanyol entens, més espanyol pots absorbir, i més de pressa creix el teu vocabulari. Una metaanàlisi de 34 estudis amb 3.942 participants (Nakanishi, 2015) va trobar un efecte positiu mitjà de la lectura extensiva, és a dir, llegir molt material fàcil i agradable, en la competència lectora. Expliquem com fer-ho amb més detall a com aprendre un idioma llegint.

No hi ha cap drecera que eviti el temps

Jackson i Kaplan ho diuen sense embuts: el temps que necessita un principiant per arribar a una competència professional «no es pot escurçar de manera apreciable». L'FSI va intentar escurçar els seus programes i no va funcionar. Els mètodes poden fer que les teves hores comptin més, però les hores continuen sent necessàries.

Un pla realista

  1. Tria un objectiu que puguis descriure. «Mantenir una conversa de 20 minuts sobre la meva setmana» o «llegir una novel·la curta» és millor que «parlar amb fluïdesa».
  2. Compta hores, no mesos. Porta un registre senzill. Converteix «no avanço» en «porto 80 hores», que és honest i motiva.
  3. Troba un mínim diari que mantindràs. Trenta minuts cada dia sumen més de 180 hores l'any.
  4. Afegeix ratxes intensives. Una setmana de vacances, un curs d'estiu o un mes de vespres extra et faran avançar més que el mateix temps repartit a petites dosis.
  5. Repassa amb un calendari. Torna a les paraules que has buscat al cap d'un dia, d'uns quants dies i d'una setmana.
  6. Llegeix i escolta molt al teu nivell. El material fàcil que t'agrada és el que converteix les hores en vocabulari.
  7. Parla aviat, encara que sigui malament. Les hores de lectura i d'escolta construeixen la comprensió, però parlar necessita la seva pròpia pràctica.

On encaixa Franzie

Franzie és una manera de fer que aquestes hores siguin més fàcils de mantenir. Escriu històries en espanyol al teu nivell sobre els temes que tries, perquè la lectura diària sembli llegir, i no fer deures. Pots tocar qualsevol paraula per veure'n la traducció i una explicació gramatical, desar-la per repassar-la i després fer servir les paraules noves en un joc de rol breu després de cada capítol. És una manera de sumar hores amb constància, no una drecera per saltar-se-les.

Un joc de rol a Franzie en espanyol: demanes pagar amb targeta i la Franzie, fent d'Eleni, et dona els bitllets del ferri i diu que el capità no esperarà.
Després de cada capítol, la Franzie fa un personatge perquè puguis fer servir les paraules noves de seguida.

Preguntes freqüents

Quant es triga a aprendre espanyol amb fluïdesa?

Per a un nivell professional, el Foreign Service Institute calcula 575 a 600 hores de classe més deures diaris, unes 950 hores en total, amb alumnes molt capaços a temps complet. La majoria d'alumnes en necessiten més, i la majoria no necessiten aquest nivell per fer servir l'espanyol amb comoditat.

Es pot aprendre espanyol en 3 mesos?

No fins a un nivell alt. Els alumnes a temps complet de l'FSI, amb com a mínim set hores de classe i d'estudi al dia, triguen de 23 a 24 setmanes a arribar a un nivell professional. Tres mesos de feina concentrada et poden donar una base sòlida.

L'espanyol és l'idioma més fàcil per als angloparlants?

És entre els més fàcils: l'FSI el posa a la Categoria I. Tanmateix, en les puntuacions de l'FSI després de 24 setmanes, l'espanyol (2,25) va quedar per sota del francès (2,50) i per sota del suec, el noruec i l'afrikaans (3,00).

Quantes hores al dia hauria d'estudiar espanyol?

Tantes com puguis mantenir. La recerca sobre formats de curs suggereix que les mateixes hores funcionen millor concentrades en un període més curt, així que més temps al dia ajuda, sempre que també espaiïs els repassos.

Ajuda saber una altra llengua romànica?

Sí, sobretot si la parles bé. La semblança entre idiomes prediu en gran mesura com aprenen de ràpid els adults, i l'FSI va veure que l'avantatge apareix quan l'altra llengua és a nivell professional.

Fonts

  • Chiswick, B. R., & Miller, P. W. (2005). Linguistic distance: A quantitative measure of the distance between English and other languages. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 26(1), 1 to 11. https://doi.org/10.1080/14790710508668395
  • Collins, L., Halter, R. H., Lightbown, P. M., & Spada, N. (1999). Time and the distribution of time in L2 instruction. TESOL Quarterly, 33(4), 655 to 680. https://doi.org/10.2307/3587881
  • Hulstijn, J. H. (2007). The shaky ground beneath the CEFR: Quantitative and qualitative dimensions of language proficiency. The Modern Language Journal, 91(4), 663 to 667. https://doi.org/10.1111/j.1540-4781.2007.00627_5.x
  • Isbell, D. R., Winke, P., & Gass, S. M. (2019). Using the ACTFL OPIc to assess proficiency and monitor progress in a tertiary foreign languages program. Language Testing, 36(3), 439 to 465. https://doi.org/10.1177/0265532218798139
  • Jackson, F. H., & Kaplan, M. A. (2001). Lessons learned from fifty years of theory and practice in government language teaching. In J. E. Alatis & A.-H. Tan (Eds.), Georgetown University Round Table on Languages and Linguistics 1999 (pp. 71 to 87). Georgetown University Press.
  • Kim, S. K., & Webb, S. (2022). The effects of spaced practice on second language learning: A meta-analysis. Language Learning, 72(1), 269 to 319. https://doi.org/10.1111/lang.12479
  • Lightbown, P. M., & Spada, N. (2020). Teaching and learning L2 in the classroom: It's about time. Language Teaching, 53(4), 422 to 432. https://doi.org/10.1017/S0261444819000454
  • Nakanishi, T. (2015). A meta-analysis of extensive reading research. TESOL Quarterly, 49(1), 6 to 37. https://doi.org/10.1002/tesq.157
  • Schepens, J., van Hout, R., & Jaeger, T. F. (2020). Big data suggest strong constraints of linguistic similarity on adult language learning. Cognition, 194, 104056. https://doi.org/10.1016/j.cognition.2019.104056
  • Serrano, R. (2011). The time factor in EFL classroom practice. Language Learning, 61(1), 117 to 145. https://doi.org/10.1111/j.1467-9922.2010.00591.x
  • Serrano, R., & Muñoz, C. (2007). Same hours, different time distribution: Any difference in EFL? System, 35(3), 305 to 321. https://doi.org/10.1016/j.system.2007.02.001

Com investiguem